Tuesday, February 14, 2006

Explica Pere Quintana Seguí a bitsenblocs perquè s’ha d’enllaçar i s’ha d’ésser enllaçat, i me convenç:

La meva experiència em diu que molts blocaires no són prou conscients de la importància que tenen els enllaços en aquest món. No són poc els blocs que escriuen articles sense enllaçar a ningú i esperen amb els braços creuats que els lectors arribin.

De motivacions per escriure blocs n’hi ha moltes, d’això en podríem parlar en un altre fil, però, siguin quines siguin, en general ens interessa que el que hem escrit sigui llegit pel màxim nombre de gent possible, encara que no sigui el nostre bjectiu principal.

[...]

L’única manera d’aconseguir això és ser actiu i participar a les converses de la xarxa. Si un troba en un bloc un article interessant que mereix ser comentat, és millor escriure un comentari elaborat en el teu propi bloc, en el qual enllaçarem l’article original, que deixar un comentari ràpid al bloc. És probable que l’autor el primer article detecti el teu article mitjançant serveis com Technorati.com, o gràcies a un missatge de correu electrònic queli hauràs enviat, i que et contesti des del seu bloc, tot enllaçant el teu article. Així, no només hauràs guanyat un enllaç, amb l’augment de puntuació als cercadors i de visites que això comporta, si no que també hauràs participat en una reflexió col·lectiva que sol ser sempre més interessant que els curts i, en general, ànomis comentaris al peu dels articles.


Gràcies Pere, tens raó. Anem per feina, idò.

Marta Contreras, la catalana del món, thinks aloud about friendship here and asks what she should do about a (not so concreted) situation. She graciously let my reply in, which went as follows:

>What should I do?

Stop thinking other people mustn't disappoint you. That's not saying people should disappoint you, either :-) I mean it's a common but erroneous assumption to think friends should never let you down; and that if they do, they're not friends of yours anymore. Friends are not out there to please you or satisfy you; you shouldn't force them to act the way you think they ought to act in order to gain your favour...

Having said that :-) my take on your entry is that if you're in doubt about that particular friend of yours, the friendship is over. You know who your friends are, and friendship doesn't depend on phone calls or frequent contact...


So start coming, links. And you Google guys, upgrade my pagerank, now! And you my dear hasty visitors, my statcounter is telling me seventy five percent of you spend less than five seconds in this place... Five seconds? Five secs when you could do it in three and have a coffee on the remaining two? Please begin considering not so lamely wasting your time here...

5 comments:

Anonymous said...

LOL'ed with the "3 secs and a coffee bit", indeed.

-t

Anonymous said...

Cinc segons? Potser sí... Potser perquè han arribat per error?

En tot cas, recordem això: "No serveix de res un esclat de genialitat a la sisena ratlla si el lector t'ha abandonat a la primera" (Christiane Grand,escriptora francesa).

Sobre els enllaços, potser sí que cal ser més actius en aquest sentit.

De fet, enllaçar, enllaçar-ho tot, és una conseqüència activa i conscient del fet que el gran secret d'Internet (després, és clar, de l'abundantíssima informació sobre qualsevol cosa) és que tot enllaça amb tot –o tot hi hauria d'enllaçar. Una pàgina brillant, aïllada, és sobretot i especialment això darrer: una pàgina aïllada –en cert sentit, morta.

De la mateixa manera, com és que tan sovint els enllaços, les adreces, les pàgines, canvien o semblen morts? Un enllaç mort o canviat injustificadament és un error imperdonable que només convida a l'abandó.

Anonymous said...

If you want to get a good score from Google, you need to be pointed by pages having a good score also.

So, you need to be referenced by The New York Times or Microsoft. Now you just need to figure out how :-).

Regards,
Julio.

Eduard Fabra said...

A -t:

Thank you!

----------------

A ramon torrents:

Quanta raó tens amb això dels enllaços morts :-) I respecte a les pàgines brillants, però aïllades, també hi estic d'acord.

Només que vaig a contra-citar-te, per completar la reflexió:

'I shall never be ashamed of citing a bad author if the line is good' (Sèneca).

----------------

A Julio:

Je je je, that hurts...

But time will come when they'll have to beg for my linking back in order for them to upgrade their stinking pageranks... :-)

Anonymous said...

:-)

pere quintana