Criatura dolcíssima... Es ben coneguda la història del poema; com Llach, involuntàriament, en transcriure'l per musicar-lo transposà te per ve i transformà així per sempre el 'jo t'inventava noms i altres carícies' pel colpidor 'jo t'intentava noms'. Això i la tremenda força lírica dels versos, i el fet, preciós per com indica humana complexitat, de ser-ne Fuster l'autor —murri, malcarat, punyent, malsofrit, monstre de la raó— fan d'aquests uns dels més bonics versos que mai s'han escrit en llengua catalana.


Powered by Castpost
_______________

He sentit pena i alegria per Mika aquests dies... Alegria per veure com creix, com madura el seu cervell. Pena perquè, a poc a poc, i per aquest mateix motiu, va abandonant la felicitat sui generis de la infància i perquè això crea un sofriment nou, que arriba per quedar-s'hi. Abans era desgraciat i plorava o era feliç i reia, però això era tot —eren sentiments instantanis, actuals, producte de situacions reals i concretes, singulars. Ara, per contra, és capaç d'anticipar els esdeveniments, de situar-los en el futur i contemplar-los des d'aquesta perspectiva; i clar, també d'experimentar potencialment, respecte a ells, sentiments de por i d' inquietud, de recança. Benvingut a la vida, fill meu, aquesta contínua ansietat...

_______________

Diu Savater a 'El valor de educar':

'A lo largo de la historia los moralistas han concentrado unánimamente su mensaje en tres virtudes esenciales de las que se deducen con más o menos facilidad todas las demás: el coraje para vivir frente a la muerte, la generosidad para convivir con los semejantes y la prudencia para sobrevivir entre necesidades que no podemos abolir'.

Estic molt d'acord amb les virtuts esmentades; tan sols alteraria l'ordre de les dues primeres —generositat davant el fet de la mort (que evita que ens repleguem completament dins de nosaltres mateixos, i que fa que, malgrat saber-nos limitats absolutament en el temps, en donem als altres) i coratge per conviure en societat, que això sí que té mèrit...