El historiador David Irving es condenado en Viena a tres años de cárcel por negar el Holocausto | elmundo.es

M'avergonyeix ser ciutadà d'un estat on també ser ignorant, imbècil o malintencionat és delicte. Mal defensam les nostres llibertats si les anorream. Si contra l'estupidesa malèvola no ens basta la ignomínia, i per contra ens cal recórrer a l'eliminació física de la seva expressió i dels seus expressors, és que hem començat a recórrer, perillosament i lamentablement, el camí de la tirania.

Que se veu que ens ataca des de fora i des de dins, i ni ens n'adonam.

Al contrari, la celebram com a progressista.

UPDATE 17:29

PS. Addendum:

Marginal Revolution: Holocaust denial and hypocrisy

Alex Tabarrok on the same topic.

Explica Pere Quintana Seguí a bitsenblocs perquè s’ha d’enllaçar i s’ha d’ésser enllaçat, i me convenç:

La meva experiència em diu que molts blocaires no són prou conscients de la importància que tenen els enllaços en aquest món. No són poc els blocs que escriuen articles sense enllaçar a ningú i esperen amb els braços creuats que els lectors arribin.

De motivacions per escriure blocs n’hi ha moltes, d’això en podríem parlar en un altre fil, però, siguin quines siguin, en general ens interessa que el que hem escrit sigui llegit pel màxim nombre de gent possible, encara que no sigui el nostre bjectiu principal.

[...]

L’única manera d’aconseguir això és ser actiu i participar a les converses de la xarxa. Si un troba en un bloc un article interessant que mereix ser comentat, és millor escriure un comentari elaborat en el teu propi bloc, en el qual enllaçarem l’article original, que deixar un comentari ràpid al bloc. És probable que l’autor el primer article detecti el teu article mitjançant serveis com Technorati.com, o gràcies a un missatge de correu electrònic queli hauràs enviat, i que et contesti des del seu bloc, tot enllaçant el teu article. Així, no només hauràs guanyat un enllaç, amb l’augment de puntuació als cercadors i de visites que això comporta, si no que també hauràs participat en una reflexió col·lectiva que sol ser sempre més interessant que els curts i, en general, ànomis comentaris al peu dels articles.

Gràcies Pere, tens raó. Anem per feina, idò.

Marta Contreras, la catalana del món, thinks aloud about friendship here and asks what she should do about a (not so concreted) situation. She graciously let my reply in, which went as follows:

>What should I do?

Stop thinking other people mustn't disappoint you. That's not saying people should disappoint you, either :-) I mean it's a common but erroneous assumption to think friends should never let you down; and that if they do, they're not friends of yours anymore. Friends are not out there to please you or satisfy you; you shouldn't force them to act the way you think they ought to act in order to gain your favour...

Having said that :-) my take on your entry is that if you're in doubt about that particular friend of yours, the friendship is over. You know who your friends are, and friendship doesn't depend on phone calls or frequent contact...

So start coming, links. And you Google guys, upgrade my pagerank, now! And you my dear hasty visitors, my statcounter is telling me seventy five percent of you spend less than five seconds in this place... Five seconds? Five secs when you could do it in three and have a coffee on the remaining two? Please begin considering not so lamely wasting your time here...

La Fundació Catalunya Oberta diu:

Aquesta darrera setmana, arran de les protestes en el món musulmà per la publicació la passada tardor d’unes caricatures de Mahoma en un diari danès, ha semblat que es feia realitat la famosa teoria del xoc de civilitzacions. La reacció del món musulmà, dels seus sectors més integristes, dels seus règims més dictatorials, ha posat en relleu les resistències a acceptar les normes bàsiques que configuren les societats democràtiques occidentals. La resistència a acceptar la llibertat d’expressió, sense la qual no hi hauria societats lliures i obertes. La reacció d’aquest sectors musulmans no pot ser una sorpresa per a ningú. Han aprofitat una excusa qualsevol per defensar el que sempre han defensat: la lluita contra “els infidels”.

El que sí que sorprèn, i preocupa, és la reacció del món occidental. Des de la Unió Europea fins als Estats Units, els màxims dirigents occidentals han cridat a la “prudència” i al “respecte”. La prudència i el respecte mai no sobren, però Occident no pot autolimitar la seva llibertat perquè un determinat grup de persones se sentin ofeses. La prudència no ens pot dur a la submissió als desitjos d’un grup religiós. Les bases de les nostres societats democràtiques es van construir al llarg de segles de tensió entre l’àmbit religiós i l’àmbit civil. La preeminència de l’àmbit civil i de les seves lleis sobre l’àmbit religiós i les seves lleis és una conquesta irrenunciable. Ho és quan es parla del cristianisme però ho ha de ser també davant qualsevol altra religió. La llei, civil, ha de ser igual per a tots els ciutadans. Siguin quines siguin les seves creences. Igual per a totes les comunitats religioses.

No pot ser que ara, quan l’amenaça de la intolerància ens arriba des de l’islam, cedim el terreny llargament guanyat quan l’amenaça intolerant venia del cristianisme. Cal mantenir-se ferm siguin quines siguin les pressions. De res no valen els reiterats discursos del president del govern espanyol sobre l’Aliança de Civilitzacions si aquesta aliança s’ha de basar en la claudicació de la civilització occidental, en la renúncia a la llibertat que tants segles ha costat de guanyar. Davant els intolerants, davant aquells que volen fixar-nos unilateralment el que és lícit i el que no és lícit, no hi ha altra resposta que la defensa de la democràcia i la llibertat. No hi ha altra resposta que la tolerància zero amb la intolerància.

I això està ben dit i per això ho reproduesc, i perquè la sang em bull i no vull dir-ho de manera més visceral.

Siguem conscients —en aquestes coses ens jugam el ser o no ser. I siguem valents, també.

Que quan saps que te poden fer explotar per no pensar com ells, no deixa de tenir el seu mèrit.

Llegit a Libertad Digital:

Los jugadores de la selección española de fútbol cobrarán 540.000 euros cada uno si ganan el Mundial de Alemania.

Una raó més perquè no el guanyin, vet aquí...