Mika comença l'escola dijous. La setmana passada, la mestra ens reuní per explicar-nos com aniria tot i donar-nos les instruccions pertinents. També ens va passar un petit qüestionari amb preguntes referents al caràcter, aficions i altres aspectes semblants dels nostres fills. Una de les qüestions incloses era la següent:

Quin aspecte li preocupa més de l'educació del seu fill/a?

Què dimonis, vaig pensar. Per què pregunten. I vaig contestar:

Que pares exorbitats, juntament amb professors desmotivats, en escoles imprudentment infradotades, d'idearis romànticament disfuncionals, en un marasme de lleis frívolament enactades i derogades, acabin aixecant un mur de mediocritat que deixi, en una banda, el meu fill; i en l'altra, inexplorat, el saber humà i la joia d'acostar-s'hi.

Però Júlia no m'hi va deixar presentar-lo. Així que vaig escriure:

Que li peguin i no se torni

:-)

---

Ahir vaig sentir una bona definició de solitud —que ningú no pensi en tu.