La Fundació Catalunya Oberta diu:

Aquesta darrera setmana, arran de les protestes en el món musulmà per la publicació la passada tardor d’unes caricatures de Mahoma en un diari danès, ha semblat que es feia realitat la famosa teoria del xoc de civilitzacions. La reacció del món musulmà, dels seus sectors més integristes, dels seus règims més dictatorials, ha posat en relleu les resistències a acceptar les normes bàsiques que configuren les societats democràtiques occidentals. La resistència a acceptar la llibertat d’expressió, sense la qual no hi hauria societats lliures i obertes. La reacció d’aquest sectors musulmans no pot ser una sorpresa per a ningú. Han aprofitat una excusa qualsevol per defensar el que sempre han defensat: la lluita contra “els infidels”.

El que sí que sorprèn, i preocupa, és la reacció del món occidental. Des de la Unió Europea fins als Estats Units, els màxims dirigents occidentals han cridat a la “prudència” i al “respecte”. La prudència i el respecte mai no sobren, però Occident no pot autolimitar la seva llibertat perquè un determinat grup de persones se sentin ofeses. La prudència no ens pot dur a la submissió als desitjos d’un grup religiós. Les bases de les nostres societats democràtiques es van construir al llarg de segles de tensió entre l’àmbit religiós i l’àmbit civil. La preeminència de l’àmbit civil i de les seves lleis sobre l’àmbit religiós i les seves lleis és una conquesta irrenunciable. Ho és quan es parla del cristianisme però ho ha de ser també davant qualsevol altra religió. La llei, civil, ha de ser igual per a tots els ciutadans. Siguin quines siguin les seves creences. Igual per a totes les comunitats religioses.

No pot ser que ara, quan l’amenaça de la intolerància ens arriba des de l’islam, cedim el terreny llargament guanyat quan l’amenaça intolerant venia del cristianisme. Cal mantenir-se ferm siguin quines siguin les pressions. De res no valen els reiterats discursos del president del govern espanyol sobre l’Aliança de Civilitzacions si aquesta aliança s’ha de basar en la claudicació de la civilització occidental, en la renúncia a la llibertat que tants segles ha costat de guanyar. Davant els intolerants, davant aquells que volen fixar-nos unilateralment el que és lícit i el que no és lícit, no hi ha altra resposta que la defensa de la democràcia i la llibertat. No hi ha altra resposta que la tolerància zero amb la intolerància.

I això està ben dit i per això ho reproduesc, i perquè la sang em bull i no vull dir-ho de manera més visceral.

Siguem conscients —en aquestes coses ens jugam el ser o no ser. I siguem valents, també.

Que quan saps que te poden fer explotar per no pensar com ells, no deixa de tenir el seu mèrit.